21.03.2013

Avui he anat a veure una sessió de teatre improvisat. La meitat estava en alemany, però me l’he tragat igualment, i de tant en tant entenia les històries que explicaven. Entre elles una cosa curiosa : he après que a suïssa també tenen el programa de Granjero busca esposa, però clar, aquí deuen tenir molts més pretendents entre els que escollir.

La part que he entès, la que estava en francès, ha estat hilarant. Massa bona, de veritat. Menys la part de vergüenza ajena quan la nostra directora de teatre ha sortit en repetides ocasions a fer de zorra. Molt trist. Estudiar un doctorat i tenir com a única aspiració a la vida sortir a un escenari a lligar amb nois de manera cutre-eroticoterrible-triste. Si es que ni tan sols ho fa a la vida real! Perquè si  tens ànima de zorra i vius conforme als teus impulsos, enhorabona, has trobat el sentit de la teva vida, continua així. Però si ets una pobre amargada que només toca el braç d’un home quan fa el panoli sobre un escenari... noia... replantejat la teva vida... surt a lligar al carrer, apunta’t a edarling...

Perdò per la reflexió, però l’havia de fer.

19.03.2013

Avui estovem al bar de cada dimarts amb els de teatre i el cambrer ha vingut a cobrar-nos quan un estava al lavabo. Tots hem pagat, però ell, com tenia las manos en la masa, pues no ho ha fet.

Tres fets em sorprenen:

1. 1.     El cambrer no se’n ha adonat que faltava gent per pagar (deixem de banda que els cambrers sempre es fien dels diners que els hi dones)

2.    2.   El Dani ha anat a dir-li que no havia pagat, tot i que ningú se n’havia enterat.

3.      3.  El cambrer li ha respost que com ja havia tancat la caixa, que pagués un altre dia.

Marededéudelpilar QUANTA HONESTEDAT ¡!

***Odio que el blog no entengui que vull ennumerar les frases. ¡Cuánto inútil suelto!***

16.03.2013

Visita al preciós Zurich amb els inesgotables i experts xerradors Carlos i Mar. Les meves orelles han estat a punt de declarar-se en vaga. No volien sentir tantes històries tan inconnexes entre elles i mancades del mínim interès. Menys mal que ha vingut la Sílvia desprès i m’ha Salvat -amb majúscula, de Salvador, de fill de Déu, de al·leluia per enviar-me algú!-de morir sota una allau de paraules.

 

Sílvia és la del mig, la noia més adorable i més "quemonavaestachicasiempre" de tot Fribourg

14.03.2013

Crec en la humanitat. Avui estàvem de festa (una festa italiana molt graciosa) i una amiga va i perd un monederet amb 100 francs a dins (100!!!!!), sense cap targeta ni DNI ni res.

Quan tornàvem a la discoteca a buscar-los anàvem comentant la gran putada que era haver-lo perdut i ens creuem amb un noi (bastante macizorro, para qué negarlo) que ens pregunta que què ens passava. Li expliquem i li torna el monederet amb els 100chf íntegres. Molt molt fort.

Els hauríeu tornat? Que el karma em perdoni però jo no ho tinc gaire clar.

11.03.2013

Tornant de l’Irish tota la troupe de Givisiez, de cop em diuen: mira! Em giro i entre dos cotxes veig un cos estirat a terra. Pànic total. Després va resultar que no estava mort com jo pensava, que estava de parranda.  

http://www.youtube.com/watch?v=G9lOlS3eGOs

És a dir, que portava una turca molt important i com casa seva estava molt lluny, va decidir que el millor que podia fer era dormir un ratet, sobre l’asfalt  i a -2ºC.

El despertem i el noi, tot obedient, s’aixeca i ens segueix. Ens diu que viu a djfkjiiijeijf, una paraula indesxifrable, que a nosaltres ens va semblar una excusa. Pensàvem que el noi no sabia a on vivia i ens deia qualsevol cosa per dissimular, i que havia decidit seguir-nos per fer alguna cosa. Mes tard va resultar que no, que hi ha un lloc real que es pronuncia algo així com cormambuf, que no només estava a la ment del perdut aquest que ens vam trobar.

Total, que el noi va decidir explicar-nos tota la historia de la seva vida, la dels seus amics i filosofar sobre el món. Com veureu, fins aquí res sorprenent, es confirma la tesi que l’alcohol té els mateixos efectes en sang suïssa que espanyola. La cosa es que li va decidir explicar tot aquest rotllo a l’erasmus més seriós de tot Fribourg i probablement de tota Europa. No balla, no parla gairebé mai i camina sempre molt dret. Aquest noi, conegut -en una broma interna que tinc amb mi mateixa-  com el noble, caminava  tot tieso per l’esquerra del carrer, i a la dreta el borratxo que anava de punta, xerrant i de tant en tant escopint-li a la cara. Tots els demés, com a bons col·legues  anàvem darrera, partint-nos la caixa, en un cicle viciós de riure descontrolat.

Quan vam arribar a casa, el noi ens volia convidar a casa seva a prendre café, a dinar l’endemà i a xupitos al cap de setmana. Adoro els borratxos simpàtics i estimadors just abans de que es posin pesats. 

07.03.2013

Hoy he ido a una fiesta de suizos-italianos, los llamados Tessinoises.

Flashback: un día, tiempo ha, me presenté a alguien, no me acuerdo a quién y le dije que me llamaba Laura. Enconces me preguntaron: T’est Tessinoise? Y yo entendí: T’est chinoise? Y flipé colorines.

Pues era una fiesta chachi de disfraces en casa de una amiga de teatro. Anda que no se nota que los italianos tienen más salero que los Alemanes!

Luego fuimos a la discoteca y  bailamos la bomba, la gasolina, papi chulo y one two three four uno dos tres cuatro. 

05.03.2013

Esta tarde he ido a tomar un café con los españoles. Toda la tarde hablando de ropa y de modelos de victoria secret. Creo que si hubieran hablado en alemán hubiera tenido algo más que aportar.

Por la tarde teníamos teatro y nos ha salido taaaan bien la obra. Es increíble, los directores dijeron: hay que saberse el texto para tal dia, y todo el mundo hizo caso. Uau.